INVOLUCIÓ

La fragància del diumenge

ara que ja és dilluns,

s’atura en alguna parada

viscuda dins dels ulls.

 

Rere el recorregut subtil

d’ordres de policia

cau sang nostra, de gent humil

ràtzies d’homicides

per l’ordre i pel perill,

eufemisme de democràcia

que serpenteja el fusell.

Es decreta l’autocràcia,

mireu els cels de la ciutat,

ens controlen a vol d’ocell.

 

És tot el que es recorda

de la involució viscuda,

com una lànguida tarda

i una nit desconeguda.