Sota l’ombra d’una palmera
els formiguers ja s’han omplert
de granets ínfims de sorrera,
només en un matí s’han cobert.
—Veieu com treballen les formigues,
tant de pes, per un tan cos petit,
no caminen sinó que corren
pel bé comú han suat i han patit.
Com un engranatge precís
s’enrosquen per uns camins llargs,
en caravana cap al pedrís
fins al cim del banc del jardí.