Vols de fum sobre les rases de futur,
rere el qual, els corbs s’envolen enfollits.
Desprenen odi amb el seu esgarip,
que penetra a les oïdes dels mortals,
—serà això l’agonia del gran atzur.
De plomatge ben negre i cap esquifit
cortegen la mort amb alguna dansa,
que esgarrifa els pares i la criança,
coneixedors del malefici amb delit,
del plaer a la mort i l’esgarrifança.
Són àngels esquerps i profanats que esperen
llargs i amples banquets de somnis aguts,
que reclamen canvis i nous estatuts
i quan s’enlairen els desitjos s’esveren
els intercepten i els tornen on eren.