DESNONAMENT

És un dissabte a la tarda,

tot reposa sota el gest,

al capdamunt del balcó

amb la mirada perduda.

Des d’allà, divisa el carrer

a vista d’ocell, somica,

no hi ha res al voltant.

Les persianes resten buides,

els rètols descol·locats,

cap dona allà comprant.

I sense el lligam estret

del poble on ha nascut

es qüestiona què hi fa

perquè tot, tot s’ha perdut.

Demà, cert, l’obligaran

a treure tota la vida

per la porta de casa,

a fugir ves a saber on.

Una ordre judicial

i el banc l’empenyeran

com hàbils voltors suïcides

venuts a qualsevol preu.

Són les lleis fetes a mida

per dominar a tot arreu.

Qui s’adonarà d’un vell

que amb prou feines rumia

quin és el desgavell

per beure de la metzina

dels seus fètids budells.