DESNONAMENT

És un dissabte a la tarda,

tot reposa sota el gest,

al capdamunt del balcó

amb la mirada perduda.

Des d’allà, divisa el carrer

a vista d’ocell, somica,

no hi ha res al voltant.

Les persianes resten buides,

els rètols descol·locats,

cap dona allà comprant.

I sense el lligam estret

del poble on ha nascut

es qüestiona què hi fa

perquè tot, tot s’ha perdut.

Demà, cert, l’obligaran

a treure tota la vida

per la porta de casa,

a fugir ves a saber on.

Una ordre judicial

i el banc l’empenyeran

com hàbils voltors suïcides

venuts a qualsevol preu.

Són les lleis fetes a mida

per dominar a tot arreu.

Qui s’adonarà d’un vell

que amb prou feines rumia

quin és el desgavell

per beure de la metzina

dels seus fètids budells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s