El tren ha pujat avui ple
de persones que s’abraonen
sobre el terra pàl·lid del desert.
S’avituallen, de fons enraonen,
es pregunten quin és el verd
que recorre tota la carena,
com és la llum que els asserena;
es vesteixen i s’emocionen,
ja que per primer cop la mullena
d’una adusta tempesta d’estiu
els ha temperat la pell perenne
en aquest nou poble procliu.
Després de milers de destins
de cases de lloguers delictius
de gent sense budells ni intestins
de feines somortes fent la viu-viu,
de nou posaran el peu a terra.
Ells són fugitius i clandestins.
REVOLTA I VOLTA 