LA SAL

La lluna blanca que resta silent

esguarda gelosa la mar en calma

en el penya-segat del torrent

com un gat espantat que no maula,

al replà de la finestra del cel.

 

Les onades no poden curar les ferides

que han esberlat estels a l’horitzó

per molt que la sal les forgi amb brides

per embellir la destrucció.

 

Allà on s’hi reclinaven les àvies

per camins de ronda i estimballs

ara s’hi coronen mansions i ràbies

la destrossa del passat són estralls.

 

Així faci eclosió un gran temporal

de llevant amb forts vents i intensa pluja

perquè el mar s’abraoni amunt i la sal

restitueixi la terra que ja no jutja.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s