La lluna blanca que resta silent
esguarda gelosa la mar en calma
en el penya-segat del torrent
com un gat espantat que no maula,
al replà de la finestra del cel.
Les onades no poden curar les ferides
que han esberlat estels a l’horitzó
per molt que la sal les forgi amb brides
per embellir la destrucció.
Allà on s’hi reclinaven les àvies
per camins de ronda i estimballs
ara s’hi coronen mansions i ràbies
la destrossa del passat són estralls.
Així faci eclosió un gran temporal
de llevant amb forts vents i intensa pluja
perquè el mar s’abraoni amunt i la sal
restitueixi la terra que ja no jutja.
REVOLTA I VOLTA 