Ens eduqueu en matèries
que de debò culturitzen
per esdevenir lletrats
metges, potser enginyers.
Els titulars anuncien
són grans oportunitats
d’empreses i societats
que s’ocupen de tot el món.
Per aprendre i ensenyar
esclaus de fermes idees
per bastir bells nous palaus
en esquerpes primaveres.
Fins que les lletres us impregnin les ninetes
que les parpelles no deixin de bategar
encimbelleu diaris, llibres per demà
perquè seran les armes contra les tanquetes
en l’àrdua batalla que haurem de lliurar.
No oblideu el diccionari de mots estranys
per definir genocidis que inventaran
emboliqueu les comparacions de les pàtries
en clàssics de Grècia i Roma s’emmirallaran.
Creueu les cames, reposeu mirant al cel
tractats de filosofia com apogeu
la raó és mort transgressora de Galileu
la llum desinfecta els paràsits del govern.
Llargues empremtes de suor de lluita
han confluït a les planes del poble,
duen espigues de coure de llana
i també forges dels segles dels nobles.
Entre els vells telers de la fàbrica
han esclatat els darrers comiats
tòrrida esperança de victòria
dels avis inscrits als sindicats.
Bregaren fugint entre les muntanyes
per escometre el dol feixista
que impregna encara la nostra vista
i subjuga néts que no tenen passat.
La lluna blanca que resta silent
esguarda gelosa la mar en calma
en el penya-segat del torrent
com un gat espantat que no maula,
al replà de la finestra del cel.
Les onades no poden curar les ferides
que han esberlat estels a l’horitzó
per molt que la sal les forgi amb brides
per embellir la destrucció.
Allà on s’hi reclinaven les àvies
per camins de ronda i estimballs
ara s’hi coronen mansions i ràbies
la destrossa del passat són estralls.
Així faci eclosió un gran temporal
de llevant amb forts vents i intensa pluja
perquè el mar s’abraoni amunt i la sal
restitueixi la terra que ja no jutja.
Baixareu als inferns a nodrir-vos
de la saba que heu begut tot hora
dansareu escuats dimonis
redimint les penes, la glòria
que us han dut a governar
amb els peus al coll de la dona
també assassinar fills del poble
als barris on se us deshonora.
Batreu duels de mans tacades
esculpides de por-metralla
que heu brodat a les medalles
guarnides del servei al país,
en el jaç que caureu per sempre
us cobriran flors emmanillades,
reposareu bàlsams canalles
grans fills de pors, no sóc submís.
A la moral apareix
un llibre vell i en blanc
la llista interrompuda
paraules que ens fan mal.
Digueu-nos el vostre engany
empenyeu la gran mentida
perquè ens bulli la sang
empesa per la batalla
que lliurem al mar i als camps.
Hem obviat el joc fins ara
esclaus de la pròpia por
submisos per plantar cara
a la tropa del nou món.
Als líders de grans campanyes,
però sabeu quines són
les demandes que s’exclamen
enigmes de futures baralles.
I ara que hem perdut la por
hi ha carrers amb garlandes
càntics eufòrics, d’amor
és amb la gent qui s’escampa
la victòria, la il·lusió.
Hi ha una forja que no para
en una roja factoria
on els obrers ja han triat
esdevenir aquell qui s’enfada
qui no calla, qui no té pietat.
Hi ha un teler que no para
en una roja factoria
on les obreres assenyalen
el camí per no ser esclaves,
ser lliures i viure amb dignitat.
Hi ha un torn antic que no para
en una roja factoria
on els peons reunits reclamen
en assemblea un futur més digne
pels seus fills i per la societat.
Hi ha un obrador que no para
en una roja factoria
on els forners ja no funyen
i s’adonen del destí
només pels pobres, el pa i el blat.
Sou uns ulls que tot ho veuen,
sou unes mans que tot ho toquen
rere crits per un altre planeta,
sou uns camins que sangloten,
sou uns planys que no s’equivoquen.
—Basculeu autors, teories
enaltiu les doctrines pàries,
reflectiu la victòria en revoltes
de combats d’avis i àvies—.
Sou uns cabells que reviscolen,
Sou unes boques que us pertoquen
rere crits per un altre planeta,
sou unes cames que tot ho caminen,
sou un peus que tot ho dominen.
—Forgeu motors de resistència
ompliu els buits estómacs de raó
escenifiqueu la indecència,
la lluita fa oblidar la por—.
Sou unes orelles que tot ho escolten,
sou unes llengües que tot ho parlen
rere crits per un altre planeta
sou unes pells que no s’arruguen,
sou unes mirades que no s’aparten.
—Sigueu espurnes de llibertat
enceneu llums a cada carrer
la pena de qui sembra misèria
la flama del poble sencer—.
Vull anul·lar allò que havia creat fins ara,
retornar als purgatoris de totes les feines
que he carretejat en immensos baguls d’eines
per unes emocions que m’han funyit la cara
i que m’han convertit en un sac de gemecs.
Els ulls han voltat per estrelles corrosives,
els nervis han esclatat en nits intempestives
venut per un sou, misèria i retrets.
M’alço enervat per resoldre la injustícia
vestida amb un vestit ben blanc i polit,
ah, d’embafat la ràbia s’estén pel pit
que avui s’acaba el joc a la immundícia.
Aquí m’escolteu belles espases
que somiqueu en un canvi profund
que us claveu entre les dues espatlles
on hi ha el clatell, més amunt
En ablaniment purgueu la pell
i en succioneu tots els desitjos
ja per escultures de pinzell
o per endimoniats esquitxos
perquè, ara són hores de tragèdia
en els ulls clars del món més fervent
empolsineu els crits d’histèria
i uniu-vos al nou cos ixent.
REVOLTA I VOLTA 