Baixareu als inferns a nodrir-vos
de la saba que heu begut tot hora
dansareu escuats dimonis
redimint les penes, la glòria
que us han dut a governar
amb els peus al coll de la dona
també assassinar fills del poble
als barris on se us deshonora.
Batreu duels de mans tacades
esculpides de por-metralla
que heu brodat a les medalles
guarnides del servei al país,
en el jaç que caureu per sempre
us cobriran flors emmanillades,
reposareu bàlsams canalles
grans fills de pors, no sóc submís.
A la moral apareix
un llibre vell i en blanc
la llista interrompuda
paraules que ens fan mal.
Digueu-nos el vostre engany
empenyeu la gran mentida
perquè ens bulli la sang
empesa per la batalla
que lliurem al mar i als camps.
Hem obviat el joc fins ara
esclaus de la pròpia por
submisos per plantar cara
a la tropa del nou món.
Als líders de grans campanyes,
però sabeu quines són
les demandes que s’exclamen
enigmes de futures baralles.
I ara que hem perdut la por
hi ha carrers amb garlandes
càntics eufòrics, d’amor
és amb la gent qui s’escampa
la victòria, la il·lusió.
Hi ha una forja que no para
en una roja factoria
on els obrers ja han triat
esdevenir aquell qui s’enfada
qui no calla, qui no té pietat.
Hi ha un teler que no para
en una roja factoria
on les obreres assenyalen
el camí per no ser esclaves,
ser lliures i viure amb dignitat.
Hi ha un torn antic que no para
en una roja factoria
on els peons reunits reclamen
en assemblea un futur més digne
pels seus fills i per la societat.
Hi ha un obrador que no para
en una roja factoria
on els forners ja no funyen
i s’adonen del destí
només pels pobres, el pa i el blat.
Sou uns ulls que tot ho veuen,
sou unes mans que tot ho toquen
rere crits per un altre planeta,
sou uns camins que sangloten,
sou uns planys que no s’equivoquen.
—Basculeu autors, teories
enaltiu les doctrines pàries,
reflectiu la victòria en revoltes
de combats d’avis i àvies—.
Sou uns cabells que reviscolen,
Sou unes boques que us pertoquen
rere crits per un altre planeta,
sou unes cames que tot ho caminen,
sou un peus que tot ho dominen.
—Forgeu motors de resistència
ompliu els buits estómacs de raó
escenifiqueu la indecència,
la lluita fa oblidar la por—.
Sou unes orelles que tot ho escolten,
sou unes llengües que tot ho parlen
rere crits per un altre planeta
sou unes pells que no s’arruguen,
sou unes mirades que no s’aparten.
—Sigueu espurnes de llibertat
enceneu llums a cada carrer
la pena de qui sembra misèria
la flama del poble sencer—.
Vull anul·lar allò que havia creat fins ara,
retornar als purgatoris de totes les feines
que he carretejat en immensos baguls d’eines
per unes emocions que m’han funyit la cara
i que m’han convertit en un sac de gemecs.
Els ulls han voltat per estrelles corrosives,
els nervis han esclatat en nits intempestives
venut per un sou, misèria i retrets.
M’alço enervat per resoldre la injustícia
vestida amb un vestit ben blanc i polit,
ah, d’embafat la ràbia s’estén pel pit
que avui s’acaba el joc a la immundícia.
Aquí m’escolteu belles espases
que somiqueu en un canvi profund
que us claveu entre les dues espatlles
on hi ha el clatell, més amunt
En ablaniment purgueu la pell
i en succioneu tots els desitjos
ja per escultures de pinzell
o per endimoniats esquitxos
perquè, ara són hores de tragèdia
en els ulls clars del món més fervent
empolsineu els crits d’histèria
i uniu-vos al nou cos ixent.
Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni el menjar que m’omple,
renego de tants anys
adulant els gràcils cants
que han generat tots ells
polítics, també banquers.
Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni els estudis dels fills,
espero que la justícia
enfonsi els ulls cruents
en nits d’insomni, malícia.
Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni l’aigua que manté viu,
em pregunto el destí
si m’hagués rebel·lat abans
a temps per refer el camí.
El mapa damunt la taula
prou disposats a xerrar:
recels escrits a la faula
que ens donen per a demà.
Volen somnis trossejats
una terreta dividida
llibres espanyolitzats
una pàtria esquifida.
Sou només serps escuades
sangoneres del mal
de terres conquistades
filles del feroç capital.
Se us obriran les pells
quan moltes dones s’agitin
per reclamar a rampells
que les lleis no les limitin.
Quan als capvespres d’estiu
els pagesos ja no seguin
pel preu que els extingiu
i els crits de lluita cremin.
Se us buidaran els ulls
quan joves estudiants
es manifestin curulls
amb les banderes brillants.
Quan els enginyers calmes
es nuïn negres mocadors
i encenguin focs en balmes
de torrents transformadors.
Se us perdrà el coneixement
quan pares prou enfitats
de la llei d’ensenyament
eduquin amb llibertats.
Quan obrers amb barricades
construeixin nous camins
nacions socialitzades
lliures a fora i a dins.
REVOLTA I VOLTA 