Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni el menjar que m’omple,
renego de tants anys
adulant els gràcils cants
que han generat tots ells
polítics, també banquers.
Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni els estudis dels fills,
espero que la justícia
enfonsi els ulls cruents
en nits d’insomni, malícia.
Ara que ja no puc més
ara que no puc pagar
ni l’aigua que manté viu,
em pregunto el destí
si m’hagués rebel·lat abans
a temps per refer el camí.
REVOLTA I VOLTA 