LLIBRES

Fins que les lletres us impregnin les ninetes

que les parpelles no deixin de bategar

encimbelleu diaris, llibres per demà

perquè seran les armes contra les tanquetes

en l’àrdua batalla que haurem de lliurar.

No oblideu el diccionari de mots estranys

per definir genocidis que inventaran

emboliqueu les comparacions de les pàtries

en clàssics de Grècia i Roma s’emmirallaran.

Creueu les cames, reposeu mirant al cel

tractats de filosofia com apogeu

la raó és mort transgressora de Galileu

la llum desinfecta els paràsits del govern.

INFERNS

Baixareu als inferns a nodrir-vos

de la saba que heu begut tot hora

dansareu escuats dimonis

redimint les penes, la glòria

que us han dut a governar

amb els peus al coll de la dona

també assassinar fills del poble

als barris on se us deshonora.

 

Batreu duels de mans tacades

esculpides de por-metralla

que heu brodat a les medalles

guarnides del servei al país,

en el jaç que caureu per sempre

us cobriran flors emmanillades,

reposareu bàlsams canalles

grans fills de pors, no sóc submís.

 

PERDRE LA POR

A la moral apareix

un llibre vell i en blanc

la llista interrompuda

paraules que ens fan mal.

Digueu-nos el vostre engany

empenyeu la gran mentida

perquè ens bulli la sang

empesa per la batalla

que lliurem al mar i als camps.

 

Hem obviat el joc fins ara

esclaus de la pròpia por

submisos per plantar cara

a la tropa del nou món.

Als líders de grans campanyes,

però sabeu quines són

les demandes que s’exclamen

enigmes de futures baralles.

 

I ara que hem perdut la por

hi ha carrers amb garlandes

càntics eufòrics, d’amor

és amb la gent qui s’escampa

la victòria, la il·lusió.

 

ROJA FACTORIA

Hi ha una forja que no para

en una roja factoria

on els obrers ja han triat

esdevenir aquell qui s’enfada

qui no calla, qui no té pietat.

 

Hi ha un teler que no para

en una roja factoria

on les obreres assenyalen

el camí per no ser esclaves,

ser lliures i viure amb dignitat.

 

Hi ha un torn antic que no para

en una roja factoria

on els peons reunits reclamen

en assemblea un futur més digne

pels seus fills i per la societat.

 

Hi ha un obrador que no para

en una roja factoria

on els forners ja no funyen

i s’adonen del destí

només pels pobres, el pa i el blat.

 

ASSEMBLEA

Sou uns ulls que tot ho veuen,

sou unes mans que tot ho toquen

rere crits per un altre planeta,

sou uns camins que sangloten,

sou uns planys que no s’equivoquen.

 

—Basculeu autors, teories

enaltiu les doctrines pàries,

reflectiu la victòria en revoltes

de combats d’avis i àvies—.

 

Sou uns cabells que reviscolen,

Sou unes boques que us pertoquen

rere crits per un altre planeta,

sou unes cames que tot ho caminen,

sou un peus que tot ho dominen.

 

—Forgeu motors de resistència

ompliu els buits estómacs de raó

escenifiqueu la indecència,

la lluita fa oblidar la por—.

 

Sou unes orelles que tot ho escolten,

sou unes llengües que tot ho parlen

rere crits per un altre planeta

sou unes pells que no s’arruguen,

sou unes mirades que no s’aparten.

 

—Sigueu espurnes de llibertat

enceneu llums a cada carrer

la pena de qui sembra misèria

la flama del poble sencer—.

 

ANUL·LAR

Vull anul·lar allò que havia creat fins ara,

retornar als purgatoris de totes les feines

que he carretejat en immensos baguls d’eines

per unes emocions que m’han funyit la cara

 

i que m’han convertit en un sac de gemecs.

Els ulls han voltat per estrelles corrosives,

els nervis han esclatat en nits intempestives

venut per un sou, misèria i retrets.

 

M’alço enervat per resoldre la injustícia

vestida amb un vestit ben blanc i polit,

ah, d’embafat la ràbia s’estén pel pit

que avui s’acaba el joc a la immundícia.

 

REVOLTA I VOLTA

Aquí m’escolteu belles espases

que somiqueu en un canvi profund

que us claveu entre les dues espatlles

on hi ha el clatell, més amunt

 

En ablaniment purgueu la pell

i en succioneu tots els desitjos

ja per escultures de pinzell

o per endimoniats esquitxos

 

perquè, ara són hores de tragèdia

en els ulls clars del món més fervent

empolsineu els crits d’histèria

i uniu-vos al nou cos ixent.

 

PENEDIMENT

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni el menjar que m’omple,

renego de tants anys

adulant els gràcils cants

que han generat tots ells

polítics, també banquers.

 

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni els estudis dels fills,

espero que la justícia

enfonsi els ulls cruents

en nits d’insomni, malícia.

 

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni l’aigua que manté viu,

em pregunto el destí

si m’hagués rebel·lat abans

a temps per refer el camí.

 

 

PAÏSOS CATALANS (III)

El mapa damunt la taula

prou disposats a xerrar:

recels escrits a la faula

que ens donen per a demà.

 

Volen somnis trossejats

una terreta dividida

llibres espanyolitzats

una pàtria esquifida.

 

Sou només serps escuades

sangoneres del mal

de terres conquistades

filles del feroç capital.

 

Se us obriran les pells

quan moltes dones s’agitin

per reclamar a rampells

que les lleis no les limitin.

Quan als capvespres d’estiu

els pagesos ja no seguin

pel preu que els extingiu

i els crits de lluita cremin.

 

Se us buidaran els ulls

quan joves estudiants

es manifestin curulls

amb les banderes brillants.

Quan els enginyers calmes

es nuïn negres mocadors

i encenguin focs en balmes

de torrents transformadors.

 

Se us perdrà el coneixement

quan pares prou enfitats

de la llei d’ensenyament

eduquin amb llibertats.

Quan obrers amb barricades

construeixin nous camins

nacions socialitzades

lliures a fora i a dins.