ASSEMBLEA

Sou uns ulls que tot ho veuen,

sou unes mans que tot ho toquen

rere crits per un altre planeta,

sou uns camins que sangloten,

sou uns planys que no s’equivoquen.

 

—Basculeu autors, teories

enaltiu les doctrines pàries,

reflectiu la victòria en revoltes

de combats d’avis i àvies—.

 

Sou uns cabells que reviscolen,

Sou unes boques que us pertoquen

rere crits per un altre planeta,

sou unes cames que tot ho caminen,

sou un peus que tot ho dominen.

 

—Forgeu motors de resistència

ompliu els buits estómacs de raó

escenifiqueu la indecència,

la lluita fa oblidar la por—.

 

Sou unes orelles que tot ho escolten,

sou unes llengües que tot ho parlen

rere crits per un altre planeta

sou unes pells que no s’arruguen,

sou unes mirades que no s’aparten.

 

—Sigueu espurnes de llibertat

enceneu llums a cada carrer

la pena de qui sembra misèria

la flama del poble sencer—.