Tres-cents passos els separen de vida
perduts entre els tiquets de llibertat
esporuguida per la gosadia
dels que ja no la poden trepitjar.
A l’altra banda de la carretera
sota l’ombra del ciment, la presó.
Escarafalls d’aquell qui s’esvera
si es dubta del sistema d’opressió.
Si veiéssiu els llargs dits de misèria
que han palpat les tecles de la por.
Si haguéssiu esbudellat les panxes esquifides
que han degustat la gana sense raó.
És per la dignitat d’aquestes veus
que respiren a tan sols tres-cents metres
que recorro cada centímetre de lluita
amb forces que surten de tots els vents
i a cada mot de prohibició,
aixeco vendavals de punys valents.
REVOLTA I VOLTA 