TERRITORI

Venut tot el territori no em queda res,

tan sols enyor i ràbia encegada

d’especulació d’allò que ens heu pres,

però també el dur esgarip que em revolta.

Recorro els trajectes verds cap als pins,

entaulats enmig d’un bosc humit i fresc,

amarat de tolls i ginesta amb brins

i troncs suats de resina i de vesc.

M’assec sota seu (en record) i reposo.

Els prometo un allargat jorn d’encís,

on la gran construcció sense permís

caurà engolida per forces del cel

i brotaran extensos vessants florits,

venjances verdes, desig de crits, més crits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s