Mosquits que són proscrits potser desconeguts
ara, malmeten les hortes dels pagesos veïns,
provenen de continents estridents perduts
reviscolen fins aquí, als nostres confins.
Mes, herbicides fantàstics de químiques dures
han enxampat paràsits sobreviscuts
sobre el camp de verd-groc florit de verdures
que menjarem en sopars de grans plenituds.
Som lo que sembrem als silents camps dels avis
la terra es rovella de tant que maltractem
sobre els transgènics cofois hi veiem els llavis
d’abundància que capitalitzarem.
Som lo que mengem en tots i cada un dels instants
sense dissonància som grans de cafè,
escaroles plenes, blat i ordi ben ufans,
pomes, peres madures i sucre morè.