SOM LO QUE MENGEM

Mosquits que són proscrits potser desconeguts

ara, malmeten les hortes dels pagesos veïns,

provenen de continents estridents perduts

reviscolen fins aquí, als nostres confins.

 

 

Mes, herbicides fantàstics de químiques dures

han enxampat paràsits sobreviscuts

sobre el camp de verd-groc florit de verdures

que menjarem en sopars de grans plenituds.

 

 

Som lo que sembrem als silents camps dels avis

la terra es rovella de tant que maltractem

sobre els transgènics cofois hi veiem els llavis

d’abundància que capitalitzarem.

 

 

Som lo que mengem en tots i cada un dels instants

sense dissonància som grans de cafè,

escaroles plenes, blat i ordi ben ufans,

pomes, peres madures i sucre morè.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s