Se silencien les armes,
i corren per camins
que voregen el congost
mentre el riu davalla
vermell de sang i calla.
Que dels soldats ha brollat
per assolir algun detall
per escanyar algun estat
per enfonsar a l’enemic.
A la riba una flor groga
empolsina el tendre record
que jamai no estarà en voga
de la glòria escampada,
dels gestos virils enormes
de la pàtria i de l’enyor.