PLATJA POBRESA

Cau damunt de la platja de la ruïna

una nit tacada de premonicions

rituals colpidors

ombres i penombres

estols de desgràcies, submissions.

 

Damunt la sorra que la mar acarona

hi ha un miler de gent pobre pertot

que llancen mirades,

són tristes i calmes,

plors feixucs d’impotències i sanglots.

 

L’ofec constant de la tramuntana freda

rere onades abraonades gegants

ensumen la por

tempestes i pedra,

enterren les esperances acabades.

 

Els han confinat a la platja pobresa

potser per alguna ordre celestial,

cap més il·lusió

gana i malalties

i tan a prop de l’illa del món millor.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s