PENEDIMENT

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni el menjar que m’omple,

renego de tants anys

adulant els gràcils cants

que han generat tots ells

polítics, també banquers.

 

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni els estudis dels fills,

espero que la justícia

enfonsi els ulls cruents

en nits d’insomni, malícia.

 

Ara que ja no puc més

ara que no puc pagar

ni l’aigua que manté viu,

em pregunto el destí

si m’hagués rebel·lat abans

a temps per refer el camí.