PAÏSOS CATALANS (I)

M’inclino cap a la carena

on hi passa el vent del nord,

els arbres esquius aprenen

la brisa de terres que jeuen

damunt de la neu d’hivern

i ells sensibles desprenen

un càlid llarg xiulet fi,

esquerp de cap nou destí,

més enllà dels camps de la plana

on hi cau el sol eixut,

pensarós en altres cases

sense el secà del sud.

On la llengua es declina

amb llàgrimes entre les rases

per vèncer l’oponent absurd.

 

També més enllà del mar

per altres barroers ports

s’hi albiren terrasses plenes

d’odi present i d’odi fort,

per encendre la carretera

i maltractar l’antic nom.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s