LLIT

Hi ha tons que sonen a funeral

en una flassada que s’enjogassa

sota el cos esprimatxat de la bagassa,

llera de rònecs occidentals

damunt del llit mut la bella cuirassa

proscrit l’òrgan viril del capital,

suplantats per una enorme estocada

que ha col·lapsat el gràcil ramal

de tota la gent que omplia l’esplanada

bitllets per a la bombolla infernal,

on a dins tots hi gravitàvem debades

i ensangonats de la ferida moral

que ens ha colpejat l’estómac vegades

és fúnebre el pas a la patronal.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s