LLIT

Hi ha tons que sonen a funeral

en una flassada que s’enjogassa

sota el cos esprimatxat de la bagassa,

llera de rònecs occidentals

damunt del llit mut la bella cuirassa

proscrit l’òrgan viril del capital,

suplantats per una enorme estocada

que ha col·lapsat el gràcil ramal

de tota la gent que omplia l’esplanada

bitllets per a la bombolla infernal,

on a dins tots hi gravitàvem debades

i ensangonats de la ferida moral

que ens ha colpejat l’estómac vegades

és fúnebre el pas a la patronal.