L’AIGUA ÉS VIDA

La muntanya ha ofert un riu

que ha davallat entre les valls

pica-pedrades amb els segles

per a una màgica directriu:

enllaçar la vida amb més vida

i convertir en flama els encenalls

dòcils meandres a la deriva

que acaronen com a miralls,

per esdevenir punt de calma

bàlsam que abeuri els humans.

 

Aquests l’han adorat com l’ídol

benèvol per sempre somiat,

també l’han oblidat decrèpit,

emmetzinat per al diner

s’han engendrat en grans barcasses

que l’han fondejat, espremut

per a eixugar-lo fins al darrer

esquitx del gran recorregut.