Als auspicis de l’hospital
sota emergència horària
mals auguris en general,
—Un pacient molt greu doctor,
potser pot tenir la malària
potser ell té un mal pitjor
i ja no es podrà aixecar,
misèria de final, però.
—Què hi voleu fer per això,
són designis del cel i tot,
més enllà de la força universal
el destí ja ens ve marcat.
Mala sort, que el pobre malalt
no escolti, està sentenciat,
no podem fer-hi res, s’ha acabat.
[La malaltia que se li escampa
no és pas res que avui en dia
en segle de tecnologia
biomèdica, recerca trampa,
no se li pugui curar.
L’únic inconvenient que dicta
el greu pronòstic que tenia
era la pobresa estricta
que penosa el submergia.
El coneixement, ignorant.
No hi ha destí per a molts,
ja que és roïna intolerància
de la ciència que avança
ves, només per als més rics].
REVOLTA I VOLTA 