GANA

Forquilles desitjades per una taula buida

entremig d’esgarips irracionals de gana,

després de més de dos anys sense feina

alguna lànguida veu que adés s’estranya

per la tristor de l’escena inhumana.

 

 

Les llums de les càmeres ja són enceses

d’una revolada els micròfons a l’espera

per saber la punyent història robada

d’algun guió famós de la televisió

el dolent no és ningú, la mort anunciada.

 

 

S’obrirà el teló i s’intuirà la fam tan obscena

rere els cartutxos d’un gran dramatisme,

un cop passats els anuncis de grans cadenes

es viurà l’enuig per la pobra gent de carrer

—han tingut mala sort de no tenir diner.