EL CAMÍ

Una llarga matinada

en què recordo les galtes

tenyides d’un fort roig

sota dels ulls morats

colpejats per la policia,

més m’enyoro de les mans

sagnants en lluita d’ahir,

més em penedeixo de no

abeurar-me del teu cant.

 

Vam sembrar uns bons designis.

Calia desmuntar la cadena

que ens havia encavallat tant,

escenaris de resistència,

i en totes les casernes humides

el plor de tortura constant,

on van créixer les flors de llum

que han esdevingut el puny

la ràbia en estat pur.

 

Si tu vols seguir endavant

recorrerem camí plegats

amb la mirada per bandera

i el gest humil esperançat,

que omplirem de rebel·lió.

Sé que em donaràs la mà

quan el trajecte hagi acabat

perquè la lluita mai finalitza,

sempre hi ha brots d’injustícia

on cal transformar la realitat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s