Al matí hi ha hagut moments d’odi profund
quan es reunia el consell d’administració.
Dirigents que han deixat el negoci moribund,
arribats amb cotxes de luxe a reunió.
Amb els sous dels caps que superen els cent mil,
les neurones discuteixen el bon camí
per sanejar l’empresa que penja d’un fil,
pels beneficis a l’estranger o aquí.
A fora la fàbrica pagada pel govern
cent treballadores escridassen pels sous,
porugues perquè a l’atur serà tot un infern,
reclamen amb la boca petita prou, menys jous.
La decisió que han pres és de marxar lluny,
altres dones treballaran per menys diners,
la qualitat serà més baixa si s’esmuny.
Allò que importa són beneficis sencers.
Mentrestant, les obreres han plorat d’enuig
la ràbia les ha colpejat ben endins,
es qüestionen si durant la decisió,
han pensat un sol cop en els seus destins.